La travessa del Cim de Sallfor i la Torre de Madaloc és una ruta panoràmica i variada que recorre alguns dels indrets més emblemàtics de la Serra de l’Albera. Des del Coll de Banyuls, el camí s’enfila per carenes ventades i terreny pedregós fins assolir el Sallfor, un dels cims destacats del massís. La baixada enllaça amb el GR10, que ressegueix la frontera natural entre Catalunya i el Rosselló. El recorregut culmina a la Torre de Madaloc, mirador privilegiat sobre la Mediterrània i la Côte Vermeille. El retorn, més suau però llarg, tanca una ruta exigent i plena d’interès paisatgístic i històric.
Dades tècniques
Accés con Google Maps
Accés
Des de Figueres, sortim per la carretera N‑II en direcció a la Jonquera. Un cop passat Pont de Molins, prenem el desviament a la dreta per la carretera GIV‑6026, que ens porta fins a Sant Climent Sescebes. Continuem per la GI‑602 (o GI‑606 segons trams i cartografia) fins arribar a Espolla, darrer nucli habitat abans de la carena fronterera.
Des d’Espolla, seguim la carretera estreta i asfaltada que puja de manera sostinguda entre vinyes, suredes i antics murs de pedra seca. Aquest tram final, tot i ser asfaltat, és molt estret i amb revolts, i cal circular amb precaució, especialment si ens creuem amb altres vehicles o ciclistes. A mesura que guanyem alçada, el paisatge s’obre i apareixen les primeres vistes de la Serra de l’Albera i del vessant nord, ja en territori rossellonès.
Finalment arribem al Coll de Banyuls, pas fronterer històric entre Rabós d’Empordà i Banyuls‑sur‑Mer, on podem estacionar el vehicle en els espais laterals disponibles. El coll és punt d’inici de nombroses rutes senderistes i travesses transfrontereres, i disposa del Refugi lliure de Banyuls a pocs metres, un bon punt de referència i refugi en cas de mal temps.
Descripció
La ruta s’inicia al Coll de Banyuls, pas de muntanya fronterer entre l’Alt Empordà i el Rosselló, accessible per una carretera estreta però asfaltada que puja des d’Espolla. A pocs metres del coll trobem el Refugi lliure de Banyuls, pertanyent al Centre Excursionista Empordanès, punt de referència habitual per a senderistes i inici de nombroses travesses per la Serra de l’Albera.
Des del coll prenem el sender que avança en direcció nord-oest i que comença a guanyar desnivell de manera sostinguda. El camí s’enfila per terreny pedregós i de vegetació mediterrània fins a assolir la punta del Puig d’Estela, primer mirador natural del dia. Després baixem uns metres fins al Coll de les Eres, on el paisatge comença a obrir-se i el bosc dóna pas a un entorn més obert i ventat, típic de les carenes de l’Albera.
A mesura que ens acostem al Pic de Sallfor (981 m), el sender esdevé menys definit en alguns trams. Cal parar atenció a les fites de pedra, que són la millor guia en aquest sector. L’últim tram abans del cim travessa una petita praderia d’alta muntanya, sorprenent en aquest sector tan proper al mar.
El Sallfor, també conegut com Sallafort, és un dels cims més emblemàtics de la Serra de l’Albera i forma part del repte dels 100 Cims de la FEEC. Des del seu punt més alt gaudim d’una panoràmica excepcional: cap al sud, la plana empordanesa; cap al nord, la Côte Vermeille i el Mediterrani; i a ponent, la llarga carena de l’Albera que s’estén fins al Pertús.
Desfem uns metres del camí i baixem en direcció nord-est fins a un petit coll on enllacem amb les marques del GR10, el gran sender transpirinenc francès. Seguim el GR per la carena del Serrat de Castellserradillo, un tram agradable i panoràmic que ens condueix fins al Coll de Valloria. Continuem pel mateix GR fins al Coll de Formigó, punt on abandonem el traçat principal.
Des d’aquest coll surt un sender ben marcat amb fites i punts grocs que puja de manera directa i sostinguda fins a la Torre de Madaloc (651 m). Aquesta torre de vigilància del segle XIII formava part del sistema defensiu del Regne de Mallorca i és avui un mirador privilegiat de tota la Côte Vermeille, amb vistes espectaculars sobre Banyuls-sur-Mer, Port-Vendres i Collioure.
La baixada la fem per la pista asfaltada i estreta que descendeix cap a la carretera D86. A l’alçada de les restes de la Batterie 500, antiga fortificació militar francesa, deixem la pista i prenem un sender que baixa fins al Coll dels Gascons. Uns metres abans d’arribar-hi retrobem les marques del GR10, però nosaltres continuem fins al coll, on trobem la carretera i una pista que surt cap a l’oest.
Aquesta pista ens retorna al Coll de Valloria i, des d’allà, seguim la pista principal en direcció sud fins al Coll de Banyuls, punt d’inici i final de la ruta. Aquest tram final és llarg i monòton, sense ombra ni punts d’aigua, i pot resultar pesat, especialment en dies calorosos o de tramuntana forta.
Important:
Caminar per la muntanya pot ser una activitat perillosa en funció del perfil de la ruta; és recomanable tenir un mínim d’experiència i saber planificar bé l’activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva pròpia seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb finalitats informatives i no implica en cap cas cap responsabilitat per part de l’autor.
















Deixa un comentari